Tartamudesa, orientacions pels pares
És molt comú que els nens tartamudegin (disfemia en termes logopèdics)
una mica, de vegades ens dóna la sensació que s'encallen quan ens
volen dir alguna cosa. Generalment, a excepció dels casos més greus,
el que succeeix és que ens volen dir moltes coses en poc temps.
Davant d'aquesta situació els pares solen prendre diferents mesures
per intentar ajudar a solucionar aquest problema del seu fill, tanmateix,
aquestes solucions sovint resulten contraproduents, ja que el que ens
suggereix el sentit comú són eines que freqüentment poden agreujar
el problema. A continuació us presentem unes orientacions pràctiques
que poden resultar del vostre interès:
Mantenir un ritme de parla adequat, especialment quant a la velocitat,
intentant no presentar un ritme de parla gaire ràpid. De vegades no
ens adonem i parlem molt ràpid, la qual cosa provoca que el nen
vulgui fer el mateix i probablement no estigui capacitat per fer-ho,
amb el qual apareix el quequeig.
No acabar mai allò que està dient, donar-li temps perquè respongui
tranquil·lament. Si el pressionem o acabem allò que està dient
provoquem certa ansietat que provoca un malestar en el nen i pot
provocar un increment del quequeig.
No anticipar les seves respostes. Si anticipem allò que vol dir provocarem
que mostri menys interes per comunicar-se o bé que se senti frustrat
per no poder comunicar allò que li agradaria.
Donar-li temps perquè elabori les seves respostes. La pressió del temps
genera una major ansietat de la que pot provocar la parla en sí, amb
el que el quequeig augmenta.
No realitzar-li més d'una demanda de forma consecutiva, donar-li temps
entre resposta i pregunta. És bo deixar temps per relaxar la comunicació
i donar-li temps perquè elabori la seva resposta i després poder
realitzar la següent demanda.
Respectar sempre de forma escrupolosa els torns de paraula. De manera
que tingui temps de participar en les comunicacions i no hagi de
precipitar-se per poder expressar-se.
Estar pendent del que vol dir i no tant de com ho diu, és molt freqüent
que l'ansietat que produeix veure el fill barallar-se amb les paraules
provoqui que els pares estiguin més pendents de com es comunica del
que vol dir.
una mica, de vegades ens dóna la sensació que s'encallen quan ens
volen dir alguna cosa. Generalment, a excepció dels casos més greus,
el que succeeix és que ens volen dir moltes coses en poc temps.
Davant d'aquesta situació els pares solen prendre diferents mesures
per intentar ajudar a solucionar aquest problema del seu fill, tanmateix,
aquestes solucions sovint resulten contraproduents, ja que el que ens
suggereix el sentit comú són eines que freqüentment poden agreujar
el problema. A continuació us presentem unes orientacions pràctiques
que poden resultar del vostre interès:
Mantenir un ritme de parla adequat, especialment quant a la velocitat,
intentant no presentar un ritme de parla gaire ràpid. De vegades no
ens adonem i parlem molt ràpid, la qual cosa provoca que el nen
vulgui fer el mateix i probablement no estigui capacitat per fer-ho,
amb el qual apareix el quequeig.
No acabar mai allò que està dient, donar-li temps perquè respongui
tranquil·lament. Si el pressionem o acabem allò que està dient
provoquem certa ansietat que provoca un malestar en el nen i pot
provocar un increment del quequeig.
No anticipar les seves respostes. Si anticipem allò que vol dir provocarem
que mostri menys interes per comunicar-se o bé que se senti frustrat
per no poder comunicar allò que li agradaria.
Donar-li temps perquè elabori les seves respostes. La pressió del temps
genera una major ansietat de la que pot provocar la parla en sí, amb
el que el quequeig augmenta.
No realitzar-li més d'una demanda de forma consecutiva, donar-li temps
entre resposta i pregunta. És bo deixar temps per relaxar la comunicació
i donar-li temps perquè elabori la seva resposta i després poder
realitzar la següent demanda.
Respectar sempre de forma escrupolosa els torns de paraula. De manera
que tingui temps de participar en les comunicacions i no hagi de
precipitar-se per poder expressar-se.
Estar pendent del que vol dir i no tant de com ho diu, és molt freqüent
que l'ansietat que produeix veure el fill barallar-se amb les paraules
provoqui que els pares estiguin més pendents de com es comunica del
que vol dir.
Com podeu veure la majoria d'orientacions es refereixen bàsicament
a relaxar la comunicació i a proporcionar temps per elaborar la comunicació,
amb aquests consells potser no solucionem del tot el problema i sigui
necessària la intervenció d'un logopeda, tanmateix, segur que
ajudarem a que la comunicació del nostre fill resulti més eficaç i menys
frustrant per a ell. Convé tenir en compte que en aquest tipus de dificultat de
la parla juga un paper molt important el component ansiós i una elevada
sensació de frustració, de manera que en la mesura que ajudem a
millorar en aquests aspectes el seu tartamudeig disminuirà amb tota seguretat.
a relaxar la comunicació i a proporcionar temps per elaborar la comunicació,
amb aquests consells potser no solucionem del tot el problema i sigui
necessària la intervenció d'un logopeda, tanmateix, segur que
ajudarem a que la comunicació del nostre fill resulti més eficaç i menys
frustrant per a ell. Convé tenir en compte que en aquest tipus de dificultat de
la parla juga un paper molt important el component ansiós i una elevada
sensació de frustració, de manera que en la mesura que ajudem a
millorar en aquests aspectes el seu tartamudeig disminuirà amb tota seguretat.
Informació extreta del blog logopediadomicili.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario