Autisme

• L'any 1943 Leo Kanner va ser qui va definir l'autisme, i a partir d'ell ha rebut diferents definicions. Aquest trastorn generalitzat del desenvolupament és caracteritza per la presència d'un trastorn de la comunicació i de la interacció amb els altres. Conjuntament és pot observar interès desmesurat per objectes durs,  evitació del contacte afectiu o una total indeferenciació, i la presència d'un joc peculiar reiteratiu i estereotipat.

  Autisme infantil

• L'autisme infantil és dona abans dels 30 mesos, i el desenvolupament alterat s'ha de donar en una de les tres àrees :
a) Llenguatge receptiu o expressiu,
b) Desenvolupament de vincles socials selectius o interacció social recíproca,
c) Joc i simbolització del joc

a) Alteració en el llenguatge com a comunicació social,
• L'alteració comunicativa es manifesta per un retard o absència total de desenvolupament del llenguatge, sense cap intent compensatori de comunicació. Tan sols si es necessari agafen la mà de l'adult perquè li doni el que desitja.
• Manca d'intercanvi de respostes amb un altre, El bebè autista no respon a la veu humana, ni adopta postures anticipades per tal de que sigui agafat per l'adult
• Utilització repetida i estereotipada del llenguatge amb alteracions de to, ritme, ecologies, manca d'expressions emocionals, fracàs conversacions. Ús del "tu" enlloc del "jo".
• Absència de joc simbòlic espontani

b) Alteració en el desenvolupament de vincles socials selectius o interacció social recíproca

• Utilització inadequada del contacte visual, de l'expressió facial, la postura corporal i dels gestos per la interacció social. El somriure correspon a una resposta a un estímul físic que a una de  tipus social.
• Manca de relació amb els companys, que implica no compartir activitats, ni emocions, ni interessos comuns.
• No hi ha reciprocitat socio-emocional. Fa unes respostes inapropiades enfront a les emocions dels demés o en comportaments socials
c) Formes estereotipades i restrictives en els interessos, en el joc i en l'activitat en general
•  Comportament estereotipat, reiteratiu i restrictiu en aspectes no normalitzats (necessitat contacte d'un objecte dur : un cargol, ...)
• Manierismes motors estereotipats i repetitius ( picar de mans, moviment del cos)
• Realització de caràcter compulsiu de rutines o actes rituals mancats de propòsit aparent
 


Autisme atípic

• L'autisme atípic es manifesta a partir dels 30 mesos, i no satisfà els criteris definits per l'autisme
• Apareixen alteracions qualitatives en la interacció social recíproca o en la comunicació o en la manera de comportar-se
• Formes estereotipades i restrictives en els interessos, en el joc i en l'activitat en general
 


Síndrome de Rett

• En el síndrome de Rett hi ha un desenvolupament psicomotor aparentment normal en els primers cinc mesos, així com un perímetre cefàlic normal en el part. Posteriorment hi ha una desacceleració del creixement cefàlic fins els quatre anys i una pèrdua de les capacitats motrius adquirides abans dels 30 mesos.
• Alteració de la comunicació i relacions socials, i greu alteració del llenguatge receptiu o expressiu,
• Pobre coordinació motriu, aparició de marxa inestable i retard psicomotor greu amb l'aparició de moviments estereotipats de les mans.

 Trastorn hiperactiu associat amb retard mental i moviments estereotipats

• Trastorn hiperactiu greu que es manifesta de forma diversa : dificultat per estar assegut, canvis d'actituds ràpides, activitats molt curtes inferior al minut
• Patrons de conductes repetitius i estereotipats amb autoagressió repetida
• Manierismes fixes i freqüentment repetits amb autoestimulacions de diferents característiques : cinestèsiques (balanceig del cos ...), perceptives (gratar superfícies ...), auditives (colpejar, cantar, ....)
• Preocupació per objectes determinats (cordons de la sabata, ...)
• Rituals compulsius que apareixen en l'adolescència i li provoquen força ansietat,  (rutines en el menjador ...)
• Quocient intel·lectual inferior al 50
• Absències de comportaments socials alterats, propis dels autistes
• Bon desenvolupament social, cerquen l'afecte de les persones i la comunicació, i participen en algunes de les activitats
• Desenvolupament adequat de la mirada
 


Síndrome d'Asperger

• Els afectats per el Síndrome d'Asperger no presenten retard significatiu ni en llenguatge ni en el desenvolupament cognitiu. Si que apareixen trastorns motors i de relacions socials
• Conductes aïllades de comportaments anormals
• Interessos repetitius, estereotipats i restrictius.



Trets característics en l'aprenentatge

• Les deficiències cognitives de l'autista no són de caràcter global sinó de diverses funcions cognitives
• Dèficits en l'abstracció, seqüenciació i comprensió de regles
• Dificultats en la comprensió del llenguatge parlat i en l'ús del gest, és a dir, dificultats per adquirir les regles fonològiques, morfològiques, sintàctiques i semàntiques.
• Dificultats en la transferència d'un estímul sensorial a un altre o d'entendre un estímul multisensorial
• Dificultats en la seqüenciació temporal
• Dificultats per entendre les seves conductes i les de l'entorn
• Les respostes al què volem ensenyar i el com ensenyar són les respostes que cal contestar davant de qualsevol alumne autista, degut als dèficits cognitius que pot presentar i a la manca de comunicació que els caracteritza. Per la qual cosa cal tenir present :
• Tenen molt desfàs en les àrees que han de relacionar, a vegades sembla que saben fer unes determinades coses en uns determinats ambients
• Poca resistència a la frustració amb la necessitat d'estímuls i incentius no habituals (música, menjar,). Ells no s'enfronten a una dificultat, prefereixen deixar-ho estar.
• Necessita un adult de referència dintre del marc escolar, que li permeti afiançar-se en els processos de comunicació
• Cal establir situacions estructurades i que les ordres i instruccions siguin clares. El dèficit d'atenció es molt gran i tan sols li permet centrar-se en un període molt breu de temps.
• S'ha d'incloure en el programa educatiu habilitats de comunicació-interacció. (Contacte ocular, peticions d'ajut a l'adult, ús funcional d'emissions, vocalitzacions i paraules tot mirant al nen-a, moviments d'anticipació, joc recíproc,)
• Intervenció en el llenguatge, insistint en la simbolització del llenguatge, i en conseqüència ha de promocionar-se el joc simbòlic.
• Caldrà tenir present en la intervenció de la conducta : fòbies i pors enfront objectes i situacions diferents tan desconeguts com coneguts.
• En moltes ocasions davant activitats d'aprenentatge els autistes realitzen respostes d'autoestimulació inapropiades ( tirar-se coses, plorar, ...)
• La dificultat de generalitzar fa que allò que aprenen en un lloc sembla que no ho saben en una altra situació. Per això cal fer els aprenentatges en els entorns més naturals possibles.
 


Intervenció de l' adult

• La col·laboració entre els diferents adults que intervenen és primordial per al seu desenvolupament
• Reconeixement de tot el que ell fa per poc que sembli
• Exigir allò que pot fer, i si li exigim i no està en situació de fer-ho s'hauria d'ajudar per tal que acabi la tasca que se li ha demanat.
• Sovint cal exagerar amb to i gest les indicacions que se li donen
• Incorporar a l'autista en la vida quotidiana de l'adult. (Anar de compres, passeig,...)
• Afavorir les habilitats d'autonomia (vestir-se, menjar, bany,...)